Ideology
La universitat que volem crear
En un tractat recent sobre la Universitat es donava la seg眉ent definici贸:
"Universidad es aquella instituci贸n aut贸noma al servicio de la sociedad, constituida esencialmente por una comunidad de maestros y estudiantes, los cuales mediante la investigaci贸n-docencia realizan la adquisici贸n, integraci贸n y transmisi贸n del saber, para contribuir as铆, de la manera m谩s eficaz posible, al desarrollo integral del hombre y al desarrollo solidario de la humanidad鈥.
P. Ferrer Pi, La Universidad a examen, E.Q. Ariel, Barcelona, 1973
Partirem d鈥檃questa definici贸 per analitzar els trets que creiem que ha de tenir la Universitat que volem crear. Ho farem seguint tots els aspectes de la definici贸 donada. A aquests aspectes hi afegirem, al final, les notes de Lliure i d鈥橧nspiraci贸 Cristiana que volem que tingui la nostra Universitat. Aix貌 comporta els seg眉ents apartats:
- Instituci贸 al servei de la societat.
- Autonomia.
- Comunitat de mestres i d鈥檈studiants.
- 滨苍惫别蝉迟颈驳补肠颈贸-doc猫ncia com a tasques fonamentals de la Universitat.
- Desenvolupament de l鈥檋ome i desenvolupament solidari de la humanitat.
- Universitat Lliure.
- Universitat d鈥橧nspiraci贸 Cristiana.
Instituci贸 al servei de la societat
La nostra Universitat ha d鈥檈star al servei d鈥檜na societat tal i com aspira a ser la nostra: lliure, pac铆fica, democr脿tica i pluralista. Per tant, el b茅 de la societat ha d鈥檃conseguir-se mitjan莽ant el desenvolupament lliure de l鈥檌ndividu amb una educaci贸 personalista. En aquest sentit, el veritable b茅 de la societat 茅s el b茅 de l鈥檌ndividu i el veritable b茅 de l鈥檌ndividu 茅s el b茅 de la societat. Afegirem, a m茅s, que la idea de societat 茅s massa inconcreta en la tasca di脿ria de l鈥檈ducaci贸; per aix貌 la millor manera de realitzar un servei a la societat 茅s estant al servei de la persona, 茅s a dir, de cadascun dels estudiants universitaris que viuen en aquesta societat.
Ha de ser una Universitat amb formaci贸 universal, que estigui al servei de la societat catalana, ben arrelada a la nostra terra i oberta sempre a altres cultures i maneres de ser dintre de l鈥檈stat espanyol, de la CEE i de tot el m贸n.
La manera gen猫rica de realitzar aquest servei a la societat, la podem concretar tenint en compte les seg眉ents funcions socials de la Universitat:
- Formar persones socialment 煤tils. Ateses les circumst脿ncies actuals, una instituci贸 educativa, en planificar la seva actuaci贸, ha de preocupar-se del futur sociopol铆tic dels seus alumnes. En aquest sentit, creiem que una universitat actual ha d鈥檈ducar persones 鈥渆mprables鈥, 茅s a dir, capaces de realitzar un treball amb el qual puguin guanyar-se la vida i contribuir efica莽ment al desenvolupament de la societat (5).
- Transmetre una mentalitat professional i una cultura humana. No es tracta, per tant, de fer-los 鈥渆mprables鈥 nom茅s mitjan莽ant unes t猫cniques per exercir b茅 una professi贸. Una Universitat ha de fornir una mentalitat professional capa莽 de jutjar la conveni猫ncia i la moralitat de les activitats professionals. Simult脿niament ha de transmetre una cultura, un estil de vida segons les aspiracions m茅s pregones de l鈥櫭﹕ser hum脿.
- Desenvolupar una capacitat de reflexi贸 individual i col路lectiva sobre el context social en qu猫 vivim, promovent un esperit cr铆tic, estimulant les an脿lisis de la ra贸 de ser de les coses, i orientant amb sentit de futur. En poques paraules: la Universitat hauria de ser un ferment permanent de renovaci贸 de la societat.
Autonomia
Aquesta autonomia ha de ser entesa no d鈥檜na manera absoluta, sin贸 amb certs matisos. En efecte, l鈥檃utonomia de tota universitat t茅 dues fonts de limitacions principals: l鈥檜na dimana del servei que presta a la societat (aix貌 t茅 la seva incid猫ncia concreta en la pol铆tica d鈥檃dmissi贸 d鈥檃lumnes); l鈥檃ltra dimana de la naturalesa o inspiraci贸 de la Universitat, amb la conseq眉ent incid猫ncia concreta en la llibertat de c脿tedra.
Vegem, separadament, ambd贸s aspectes en la Universitat que volem crear.
Autonomia versus relaci贸 amb la societat. En el nostre cas ha de tenir una import脿ncia especial l鈥檃utonomia de la Universitat. Aquesta autonomia 茅s prim脿ria en relaci贸 amb les constriccions que li v茅nen imposades per l鈥檃dmissi贸 d鈥檃lumnes. Volem dir que la Universitat no hauria d鈥檈star obligada a admetre un nombre il路limitat d鈥檃lumnes, sin贸 que hauria d鈥檃dmetre el major nombre d鈥檃lumnes que pot formar d鈥檜na manera excel路lent. Noti鈥檚 de pas que, si la Universitat procedeix aix铆, els diplomats a la Universitat trobaran el seu lloc a la societat. No cal dir que aquesta autonomia pel que fa a la relaci贸 amb la societat escau en el nostre cas d鈥檜na manera especial a les institucions ja ara existents, que s鈥檌ntegren a la Universitat.
Autonomia versus inspiraci贸 de la Universitat. L鈥檃utonomia de la Universitat queda bastant m茅s matisada pel que fa a la inspiraci贸 de la Universitat. Amb aix貌 volem dir que, si la Universitat 茅s d鈥檌nspiraci贸 cristiana, l鈥檃utonomia no pot justificar aquelles manifestacions contr脿ries a la inspiraci贸 de la Universitat, car serien contr脿ries al seu 茅sser. Aqu铆 encaixa tot el que fa refer猫ncia a la llibertat de c脿tedra: no pot obligar-se el personal docent a estar totalment d鈥檃cord amb la inspiraci贸 de la Universitat, per貌 tampoc no se li pot permetre que faci manifestacions p煤bliques contr脿ries a la inspiraci贸 de la Universitat.
M茅s encara, sempre amb el pertinent respecte a la llibertat de professors i alumnes, la Universitat hauria de realitzar accions positives per afirmar la seva inspiraci贸 cristiana. Aix貌 incidiria, per exemple, en la pol铆tica d鈥檃dmissi贸 de professors, tot i reconeixent els avantatges d鈥檜n cert pluralisme en el professorat. Aix铆, si d鈥檜na banda la Universitat 茅s una instituci贸 amb persones profundament compromeses a nivell social, hum脿 i cristi脿, d鈥檃ltra banda 茅s summament respectuosa i acollidora de totes les persones i tos els corrents de pensament que comparteixen la mateixa actitud i que estan disposats a fer cr茅ixer i millorar la qualitat de la seva vida com a 茅ssers humans.
Autonomia versus tot tipus d鈥檌nstitucions p煤bliques i privades, pol铆tiques i no pol铆tiques.
Comunitat de mestres i d鈥檈studiants
Desenvoluparem i concretarem aquest apartat en els seg眉ents punts:
El professor ha de con猫ixer els seus alumnes, per tant ha de dedicar el temps necessari a la Universitat. Un professor que limiti la seva estada a la Universitat al temps de donar la classe, dif铆cilment es podr脿 dir que forma una comunitat amb els estudiants.
El professor ha de con猫ixer els seus alumnes, per tant ha de poder tractar-los no com per mitj脿 d鈥檜n ordinador, sin贸 com a persones. Per tant, la Universitat hauria de rebutjar la idea de l鈥檃lumne-massa, la qual cosa comporta que no hi ha d鈥檋aver un nombre excessiu d鈥檃lumnes per professor. Aix貌 ho considerem important铆ssim, puix creiem que l鈥檃lumne no va a la Universitat a aprendre uns llibres, ni tampoc merament uns coneixements intel路lectuals, sin贸 a aprendre un estil de vida. I aix貌 sempre comporta una certa relaci贸 personal amb el professor, m茅s enll脿 de l鈥檋ora de classe.
En aquestes relacions alumne-professor, com tamb茅 en la manera m茅s expl铆cita de realitzar la doc猫ncia, 茅s on es far脿 pal猫s que la Universitat no est脿 al servei d鈥檜na ideologia, ni al servei de si mateixa, sin贸 al servei dels estudiants, que viuen en unes circumst脿ncies concretes i en aquesta societat.
La Universitat considerar脿 fonamental tot el que pertany a les relacions professor-alumne, perqu猫 forma part del seu estil educatiu i perqu猫 creu que aquestes relacions s贸n el mitj脿 m茅s adient per educar i preparar els alumnes per a llurs futures relacions professionals.
脡s en vista de tot aix貌 que s鈥檋a d鈥檕rientar la pol铆tica de dedicaci贸 de professors a la c脿tedra o al departament. Una universitat on tots els professors tinguessin dedicaci贸 exclusiva podria ser una excel路lent comunitat de mestres, per貌 massa tancada en si mateixa, poc oberta a la societat i menys adequada per preparar bons professionals. D鈥檃ltra banda, una universitat on pocs professors tinguessin suficient dedicaci贸 a la universitat no seria ni poc ni gens una comunitat de mestres i d鈥檈studiants. S鈥檋a de trobar, doncs, un equilibri.
Nosaltres ens proposem que la nostra Universitat sigui una veritable comunitat de professors i d鈥檃lumnes, i, per aquest motiu, tindrem una proporci贸 suficient (m茅s del 50%) de professors dedicats plenament a la tasca universit脿ria. D鈥檃ltra banda, valorarem molt positivament, sobretot en mat猫ries d鈥檈specialitzaci贸 pr脿ctica, l鈥檈xperi猫ncia professional del professor i, en aquest sentit, procurarem que en algunes mat猫ries que demanen m茅s especialitzaci贸 professional hi hagi professors amb m茅s dedicaci贸 al treball professional fora de la Universitat o professors que des del mateix departament universitari estiguin m茅s implicats en els problemes humans, socials, cient铆fics, t猫cnics de la vida real de la societat.
Tamb茅, en vista d鈥檃ix貌 i del que s鈥檋a dit en l鈥檃partat 1, ha de ser examinada la pol铆tica de selecci贸 d鈥檃lumnes, que s鈥檋a de procurar que estigui allunyada de tot elitisme econ貌mic i social, de manera que ning煤 no quedi fora de la Universitat per motius econ貌mics. La Universitat ha de sentir-se lliure de l鈥檕bligaci贸 que tenen altres universitats (pensem en les estatals) de formar el nombre d鈥檜niversitaris que exigeixi la din脿mica de la societat.
滨苍惫别蝉迟颈驳补肠颈贸 i doc猫ncia
Conv茅 distingir la forma de fer aquesta doble tasca i els continguts. De primer parlarem separadament de la forma i despr茅s parlarem conjuntament dels continguts per a la doc猫ncia i per a la investigaci贸.
Pel que fa a la doc猫ncia, ja en digu茅rem quelcom quan parl脿rem (1.3.b,c) de transmetre una mentalitat professional i desenvolupar una capacitat de reflexi贸. Tamb茅 acabem de dir (3) que la Universitat que pretenem crear haur脿 de tenir una cura exquisida de les relacions professor-alumne.
Aqu铆 volem remarcar que en tota tasca de doc猫ncia universit脿ria el m猫tode 茅s tan important o m茅s que el contingut. Ens referirem a dos aspectes del m猫tode: la pedagogia universit脿ria i les relacions humanes. Potser en lloc de pedagogia haurem de parlar del m猫tode per induir 鈥渁prenentatge鈥 en persones adultes. Tradicionalment, les universitats s鈥檋an desent猫s d鈥檃quest tema, perqu猫 se suposa que el professor ha de parlar del que sap i que no de preocupar-se de qui l鈥檈scolta. La nostra Universitat no es desentendr脿 d鈥檃quest tema tan actual. Per aix貌 ens proposem:
- Actualitzar de manera permanent els m猫todes de formaci贸 en funci贸 de les noves t猫cniques de formaci贸 d鈥檃dults i de l鈥檈voluci贸 de les formes de comunicar, informar i transmetre coneixements.
- Flexibilitzar el primer cicle, atesa la formaci贸 general no rebuda en els estudis secundaris.
Tamb茅 s贸n importants les relacions humanes, de les quals tamb茅 hem parlat en l鈥檃partat 3. Aqu铆 tan sols direm que a m茅s de les relacions professor-alumne, tamb茅 hi ha les relacions Rectorat (Deganat)-Administraci贸 i Professorat, Professors entre si i Estudiants entre si.
Quedarien molts altres temes dintre d鈥檃quest subcap铆tol de doc猫ncia, per貌 ens hem limitat a uns pocs que considerem de m茅s relleu o que no sempre es tenen prou en compte i en els quals voldr铆em que excel路l铆s la nostra Universitat.
滨苍惫别蝉迟颈驳补肠颈贸. Per tot el que s鈥檋a dit fins ara, encara que no hagi sortit la paraula, ja es veu que volem que la nostra Universitat realitzi una tasca sense la qual no pot dir-se veritablement universitat: investigaci贸. Per qu猫 ha d鈥檌nvestigar la nostra Universitat? La resposta m茅s 貌bvia 茅s que ha d鈥檌nvestigar perqu猫 vol ser universitat, per貌 volem explicitar-ho m茅s, d鈥檃cord amb la nostra concepci贸 d鈥檜niversitat. Ha d鈥檌nvestigar perqu猫 sense investigaci贸 no pot realitzar la funci贸 social esmentada en 1; tamb茅 per tal de realitzar una doc猫ncia de nivell superior. Ha d鈥檌nvestigar perqu猫 altrament no podr脿 introduir els alumnes a la investigaci贸, que 茅s un dels elements de l鈥檃prenentatge de nivell superior; i perqu猫, sobre molts temes, si no ho fa ella, no ho far脿 ning煤. Finalment ha d鈥檌nvestigar perqu猫 aquesta tasca ajuda a donar sentit de futur a la Universitat, i perqu猫 una investigaci贸 adient ajuda que l鈥檋umus de la societat penetri en la Universitat i que l鈥檈sperit de la Universitat penetri en la societat dinamitzant-la. Entre els treballs d鈥檌nvestigaci贸, voldr铆em donar especial relleu als que la Universitat ha de procurar realitzar (mitjan莽ant estudis, contractes d鈥檌nvestigaci贸, beques d鈥檌nvestigaci贸) amb entitats p煤bliques i privades, sempre que es respecti el r猫gim de dedicaci贸 del professor a l鈥檃lumne, tant com l鈥檃utonomia de la Universitat.
Quins continguts han de ser els propis del nostre ensenyament i de la nostra investigaci贸 universit脿ria? Sobre aquest punt volem assenyalar que, encara que inicialment 茅s possible que no hi hagi altres continguts que els que actualment imparteixen els Centres fundacionals que s鈥檌ntegren com a nucli en la nova Universitat, aquesta neix amb ambici贸 de globalitat i d鈥檜niversalitat, amb la idea d鈥檈ixamplar els seus continguts a tots aquells estudis que millor li permetran de servir la societat i la seva inspiraci贸 cristiana. D鈥檜na manera m茅s concreta, ens sembla particularment suggeridor que la Universitat faci una cont铆nua reflexi贸 cristiana interdisciplin脿ria sobre els problemes del m贸n actual, com a mitj脿 de refermar la seva identitat i el servei a la societat.
Juntament amb aix貌, la Universitat ha d鈥檈ntroncar amb tot el m贸n de la cultura actual, 茅s a dir, no ha d鈥檃ctuar cr铆ticament des de fora de la cultura, sin贸 des del seu interior.
Desenvolupament de l鈥檋ome i desenvolupament solidari de la humanitat
Com que es pot veure per la definici贸 que hem assumit, amb aquesta cl脿usula s鈥檃ssenyala la finalitat m茅s 脿mplia de la Universitat, que t茅 relaci贸 amb la concepci贸 de desenvolupament que es tingui. Nosaltres assumirem la moderna concepci贸 cristiana de desenvolupament.
Concretarem el nostre pensament pel que fa a la nostra Universitat en les seg眉ents consideracions:
Desenvolupament de l鈥檋ome. Comporta el desenvolupament de tot l鈥檋ome, per tant, no solament de la intel路lig猫ncia, sin贸 tamb茅 de les altres facultats de l鈥檋ome. D鈥檜na manera especial volem remarcar aqu铆 un aspecte avui dia tan important com 茅s el de l鈥檈ducaci贸 dels valors i la formaci贸 de les actituds.* Entre aquests, volem esmentar especialment el sentit personal de llibertat i responsabilitat, i el veritable esperit de di脿leg, que comporta un respecte profund al pensament dels altres. Tamb茅 creiem que una Universitat d鈥檌nspiraci贸 cristiana ha de considerar que 茅s un element primari de la seva instituci贸 inculcar l鈥檈sperit de servei, fins al punt que, si no ho assol铆s, s鈥檋auria de dir que la Universitat est脿 fracassant com a Universitat.
Aquest desenvolupament personal que ha d鈥檈stimular la Universitat comporta tamb茅 una primacia del 鈥渟er鈥 sobre el 鈥渢enir鈥. La Universitat, doncs, en la seva tasca formativa, donar脿 m茅s relleu a 鈥渟er m茅s鈥 que a 鈥渢enir m茅s鈥. Per tant, una de les comeses prim脿ries de la Universitat ser脿 una tasca d鈥檋umanitzaci贸, que la Universitat realitzar脿 per mitj脿 de tot el seu professorat, de la seva organitzaci贸 i de tots els seus mitjans d鈥檜na manera potser lenta i imperceptible, per貌 efectiva. Aquesta comesa d鈥檋umanitzaci贸 茅s avui especialment necess脿ria, car la nostra societat s鈥檋a tornat excessivament competitiva en haver privilegiat el 鈥渢enir鈥 sobre el 鈥渟er鈥. Per tant, la Universitat es proposar脿 la dif铆cil tasca que, en els seus futurs professionals, la seva actitud professional no estigui renyida amb llur tarann脿 i llurs realitzacions netament humanitzadores.
Desenvolupament solidari de la humanitat. Ens referim al desenvolupament de tots i de cadascun dels individus i al desenvolupament propi d鈥檜na societat m茅s interdependent, la qual cosa exigeix de tots una 猫tica de solidaritat. Aquest aspecte de la solidaritat, igual que l鈥檃specte de servei, est脿 fortament relacionat amb la inspiraci贸 cristiana.
En aquest desenvolupament de tots els humans no podem oblidar les noves amenaces ecol貌giques, com s贸n l鈥檈scassetat de recursos en primeres mat猫ries i energia, la contaminaci贸 i tot el que es relaciona amb la qualitat de vida. S贸n tots plegats temes que exigeixen un alt nivell de reflexi贸, que ha de ser capa莽 d鈥檃ssumir la Universitat. Un altre aspecte que ja hem esmentat, per貌 que ara hem de considerar sota un altre angle, 茅s el de les insufici猫ncies de la societat actual, pel fet de ser excessivament materialista, creadora de tensions i de desigualtats creixents entre els 茅ssers humans, i excessivament individualista. Un cop m茅s hem d鈥檌nsistir en la necessitat d鈥檈ducar en una visi贸 molt m茅s solid脿ria de tots els homes i en una visi贸 molt m茅s interdisciplin脿ria de tots els problemes. Aix貌 es molt propi de la Universitat.
Voldr铆em cloure aquest punt remarcant que la paraula 鈥渄esenvolupament鈥 茅s molt pr貌pia d鈥檜na finalitat universit脿ria, car no indica quelcom est脿tic, sin贸 quelcom canviant, que va desplegant-se i va evolucionant cont铆nuament. Per aix貌 aquesta perspectiva de desenvolupament d贸na amplitud d鈥檋oritzons i engrescament a la tasca universit脿ria, que 茅s una ocupaci贸 essencialment din脿mica, com din脿mica 茅s tota societat que no vol quedar ancorada en el passat.
Cal tenir present que aquesta educaci贸 dels valors s鈥檃consegueix m茅s amb el m猫tode i els 鈥渢emaris impl铆cits鈥 que amb els continguts o temaris expl铆cits dels cursos.
Universitat privada o Universitat lliure?
Les dues expressions s贸n v脿lides. La primera 茅s valida en el sentit que 茅s una Universitat d鈥檌niciativa privada. T茅, per貌, l鈥檌nconvenient que sembla suggerir que no 茅s un servei p煤blic, cosa que no podem acceptar, ja que 茅s una Universitat que es crea amb voluntat de servei p煤blic. I haur铆em de fer observar que el car脿cter de privada no implica renunciar al dret que t茅 de finan莽ament p煤blic en forma de subvencions, ajudes a la investigaci贸, ajudes a l鈥檈studi, etc.
Per aix貌, atesa l鈥檃mbig眉itat de l鈥檈xpressi贸 鈥淯niversitat privada鈥 ens inclinem decididament a parlar d鈥檜na Universitat lliure. No es tan ambigua i sobretot evoca millor el fort relleu que volem que tingui l鈥檃utonomia a la nostra Universitat. Per dir-ho clar i catal脿, voldr铆em que l鈥檃utonomia fos una de les caracter铆stiques m茅s essencials de la nostra Universitat.
Inspiraci贸 cristiana
Creiem que tamb茅 es una caracter铆stica important i que cal donar-la a con猫ixer be, car, ben copsada en tota la seva profunditat, t茅 una gran riquesa de contingut.
En efecte, mai no es pot oblidar que la Universitat, tal com est脿 configurada, 茅s hereva de les universitats cristianes medievals d鈥檃rreu d鈥橢uropa d鈥檃bans de la Reforma. En proclamar que volem que la nostra Universitat tingui una inspiraci贸 cristiana, manifestem el nostre ferm prop貌sit que en la nostra Universitat aleni l鈥檈sperit que don脿 vida a les primeres universitats i que infon una certa unitat al pensament d鈥橢uropa, d鈥檕n es difongu茅 despr茅s arreu del m贸n.
A m茅s, diem Universitat d鈥檌nspiraci贸 cristiana i no simplement Universitat cristiana per dues raons fonamentals: perqu猫 creiem que aquesta expressi贸 s鈥檃diu m茅s amb el que ha de ser una Universitat en el clima de llibertat religiosa que ha d鈥檈star vigent en una societat lliure i pluralista com la nostra, i perqu猫 amb ella s鈥檃ssegura m茅s l鈥檃utonomia de la mateixa universitat que 茅s 鈥搉o ho oblidem- una de les m茅s fermes garanties del millor acompliment de la tasca universit脿ria.
Per tot aix貌, sembla excepcionalment oport煤, en un moment en qu猫 pretenem d鈥檕brirnos a Europa i a la cultura europea, recordar les arrels i la tradicional inspiraci贸 cristiana pr貌pia de la Universitat.
Tamb茅 diem 鈥渄鈥檌nspiraci贸 cristiana鈥 perqu猫 creiem que 茅s una expressi贸 m茅s arrelada a les fonts de la nostra tradici贸.
Finalment diem 鈥渄鈥檌nspiraci贸 cristiana鈥 per ra贸 del comprom铆s fundacional fet per les persones i/o Institucions implicades en la seva constituci贸.
Tot aix貌 no s贸n meres teories o simples desitjos, si tenim en compte un fet molt concret i molt pal猫s: aquesta Universitat, que neix amb l鈥檃mbici贸 de reflectir un dia com millor li sigui possible la universalitat del saber, no parteix de zero, sin贸 que parteix, com a nucli originari, d鈥檜na s猫rie de Centres, tots ells d鈥檌nspiraci贸 cristiana, molts dels quals tenen una llarga tradici贸 a la nostra terra i una projecci贸 internacional.
Quin model volem d鈥橴niversitat?
Ens fem aquesta pregunta perqu猫 al llarg de la hist貌ria han anat apareixent diversos models d鈥檜niversitat. Amb els inconvenients que t茅 una excessiva simplificaci贸, s鈥檋a parlat de la universitat anglesa com un mitj脿 d鈥檈ducaci贸; de la universitat alemanya com d鈥檜na comunitat d鈥檌nvestigadors; de la universitat dels Estats Units com d鈥檜n focus de progr茅s; de la universitat francesa com d鈥檜n motor intel路lectual; de la universitat russa com d鈥檜n factor de producci贸. Partint doncs del trets que hem dibuixat per a la nostra Universitat, quina idea d鈥檜niversitat ens fem?, quin model d鈥檜niversitat proposem? Potser podr铆em dir, intentant de trobar una expressi贸 clau, que no exclou els aspectes positius que te cadascun d鈥檃quests models, que voldr铆em que la nostra Universitat Lliure i d鈥橧nspiraci贸 Cristiana, especialment mitjan莽ant la doc猫ncia i la investigaci贸, fos un mitj脿 privilegiat d鈥檋umanitzaci贸, de cultura i de servei a la societat. Aquesta seria la nostra concepci贸 de la Universitat.