º£½ÇÉçÇø

Dimecres, 1 de setembre de 2021. Un equip d'investigació internacional del GFZ Helmholtz Centre de Potsdam, en col·laboració amb científics de centres de recerca d'Itàlia, Espanya i Estats Units, entre els quals ha participat la investigadora de l'Observatori de l'Ebre (URL - CSIC) Estefania Blanch, .

L'estudi s'enfoca en la seqüència sísmica de l'any 2013 a la plataforma Castor, a uns 20 km de la costa de la Comunitat Valenciana, Espanya. En la fase inicial del desenvolupament del magatzem de gas, milers de terratrèmols, amb magnitud de fins a 4,1, van ocórrer a causa de la injecció de gas. Si bé les operacions similars d'emmagatzematge de gas a tot el món no solen estimular una sismicitat substancial, la seqüència de Castor continua sent fins a la data el cas més significatiu de sismicitat relacionat amb aquest tipus d'operacions industrials a Europa. Gràcies a la combinació de tècniques sismològiques avançades i a la recollida de dades sismològiques, aquest estudi ajuda a reconstruir els processos sismogènics i la geometria de la falla activada, que han estat fins avui objecte de discussió.

Aquest estudi identifica al voltant de 3,500 terratrèmols a profunditat superficial entre setembre i octubre de 2013, a la rodalia de la plataforma d'injecció de Castor, i reconstrueix per primera vegada tres fases de la crisi sísmica. La primera fase, que acompanya la injecció de gas des del començament fins a la meitat de setembre, es caracteritza per una sismicitat moderada, amb un augment progressiu de la magnitud. La fi de la injecció de gas marca el començament de la segona fase, que s'estén fins al final de setembre. Durant aquesta fase la sismicitat migra lentament cap al Sud-oest, a causa del procés de difusió de la pressió de porus. La tercera fase s'estén fins als primers dies d'octubre, caracteritzada per una ràpida migració en direcció oposada, cap al nord-est. L'aparició de tots els terratrèmols de major magnitud en aquesta fase és la conseqüència de la ruptura d'asprors. La sismicitat afecta principalment a una falla secundària, localitzada per sota el magatzem natural, amb un cabussament oposat al de la falla principal, que actua com a sostre del magatzem.

Aquest estudi demostra com és possible reconstruir de forma detallada la dinàmica d'una seqüència sísmica induïda, tot i no disposar d'una densa xarxa de monitoratge, i ofereix un exemple per a estudis similars en altres llocs.

Els resultats d'aquest article són així mateix importants, considerant que el projecte Castor ha estat abandonat després de l'aparició dels terratrèmols, i per a l'estimació dels riscos i responsabilitats en aquest tipus d'esdeveniments sísmics, que són d'interès i debat públic.

L'Observatori de l'Ebre-URLva ser la institució encarregada de realitzar la vigilància sísmica del magatzem Castor i va ser qui va donar el primer avís d'alarma quan es va iniciar la seqüència sísmica estudiada. La vigilància es va realitzar mitjançant una xarxa sísmica local desplegada expressament per al projecte. La xarxa sísmica de l'Observatori de l'Ebre-URL ha estat clau per poder realitzar aquest estudi.

Estefania Blanch és doctora en Física. Ha estat investigadora de l’Observatori de l’Ebre-URL (2002-2020) i responsable del monitoratge sísmic de l’Observatori (2009-2020). Actualment és professora associada del Departament de Física de la UPC (des de 2019) i professora de secundària del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (des de 2019).

Nature Communications és una revista multidisciplinària, d'accés obert i publicada només en línia, que publica articles de tots els camps de les ciències naturals. Part del seu objectiu és omplir un buit d'articles d'investigació d'alta qualitat i interdisciplinaris que no corresponguin a cap de les temàtiques que disposen d'una revista dedicada de la marca Nature. Segons el Journal Citation Reports, la revista té un factor d'impacte de 14 el 2020.

La Fundació de l’Observatori de l’Ebre està adscrita al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya. El seu patronat, presidit per aquest departament, està format pels ajuntaments de Roquetes i Tortosa, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Diputació de Tarragona, l’Institut Geogràfic Nacional, el Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). L'Observatori de l'Ebre és un institut universitari de la Universitat Ramon Llull.