Un ajut RecerCaixa per a una recerca de la URL
La investigadora i professora de Blanquerna-URL Sacra Ѵǰó explica el seu projecte al
Dilluns, 27 de febrer de 2017. El projecte de recerca«Models col·laboratius de gestió de l’espai públic per a la promoció de l’activitat fisicoesportiva», liderat per la investigadora de la URL Sacra Ѵǰó, ha rebut un ajut de 70.000 euros de la convocatòria 2016, un programa que finança projectes de recerca desenvolupats per investigadors de les universitats i centres de recerca de Catalunya.
A la convocatòria d’enguany s'hi han presentat 205 projectes, dels quals només 18 han rebut finançament per dur a terme projectes d'excel·lència en l'àmbit de les ciències socials i de la salut.
Sacra Ѵǰó ()és doctora en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i arquitecta. Actualment és professora de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE) a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport (FPCEE) Blanquerna-URL i investiga elde la FPCEE Blanquerna-URL.
Ѵǰóexplica que el creixement de la pràctica d'activitats fisicoesportives en l'espai urbà i les àrees periurbanes de la ciutat “està generant unes relacions socials i econòmiques no exemptes de conflictes”. Ѵǰó diu que l'administració i gestió per reduir-ne les externalitats negatives "és millorable i cal progressar per treballar els potencials beneficis per a tota la ciutadania que aquest tipus de pràctica és capaç de generar".
Sacra Ѵǰó explica la seva recerca en 1 minut
Entrevista a Sacra Ѵǰó
- Què entenem per activitats fisicoesportives?
Vivim una transformació de les activitats. Avui la gent inventa moltes activitats físiques que no són pròpiament un esport. A més, l’activitat física ha deixat de ser una cosa excepcional de cap de setmana; ara es caracteritza per la improvisació, no té horari, es realitza al lloc on es resideix, se sol quedar per practicar-la a través de les xarxes socials... Sabem que ha augmentat el nombre de practicants en l’espai urbà en relació als de l’entorn natural. - Això és positiu
Sí, però les activitats a l’entorn urbà, sobretot a Barcelona, s’estan desbordant. Sorprèn inclús a l’Administració, que no sap com gestionar aquest apogeu. I hem vist que aquest fenomen té una connotació molt positiva però que també pot generar conflictes. - Quins conflictes?
Recordeu els skaters a la plaça dels Àngels? Avui és gairebé un lloc de peregrinació per als amants de l’skate però l’allau de persones que van començar a practicar-lo en aquesta plaça va “expulsar” la gent que hi feia altres activitats més tranquil·les. Això va suposar un conflicte.
Un altre exemple: a Collserola, a la carretera de les Aigües. La gent té dret a anar-hi a passejar però quan hi ha corriols estrets i et topes amb un ciclista o un que corre, qui deixa passar a qui? Qui té prioritat, la bici o el vianant? No tenim codis encara.
I un altre. Al passeig Marítim, hi ha veïns que es queixen perquè cada cap de setmana hi ha una cursa i fa mesos que no poden treure el cotxe del pàrquing per l’afectació dels carrers. I és aquí on neix el conflicte. - I què hi podem fer?
Comencen a haver-hi veus a Barcelona que volen regular i posar límits a aquestes activitats. Es tracta d’intentar intervenir per veure com podem gestionar aquests espais sense quedar-nos amb les parts negatives i potenciar allò positiu, abans que els conflictes tinguin una dimensió preocupant. - Com estan gestionats avui els nostres espais urbans?
Han començat a aparèixer agents privats que fan ús de l’espai públic per organitzar activitats de les quals obtenen un lucre. Fins ara hi havia bona voluntat però ara vivim amb una doble jerarquia: les persones que en fan un ús personal i les que en fa un ús lucratiu. Per això ara és un moment important per fer la recerca. - Tenim precedents de gestió en algun país?
Sí, a algunes ciutats s’han posat normes però sempre són restrictives. Les persones han de pagar una quota per utilitzar l’espai. Però són mesures limitadores i nosaltres creiem que és una llàstima. - Alguna ciutat que tingui un model de gestió no limitador?
No, no en coneixem cap. D’aquí també l’interès en fer aquesta recerca. És el moment i el lloc (Barcelona) per fer-ho. - Què proposeu?
El nostre objectiu és dissenyar un seguit de guies i models de col·laboració públicoprivades entre l'Administració i els agents econòmics i socials, que puguin oferir pautes per a un adequat aprofitament de les diferents activitats fisicoesportives en el medi urbà i periurbà. Per a nosaltres és molt important que el projecte s'obri a valoracions i propostes tant de responsables de l’Administració com d’agents econòmics o organitzacions sense ànim de lucre i representants socials i veïnals. - Per fer la recerca comptareu amb la participació ciutadana. Per què?
Hem de ser coherents. Si volem elaborar un model participatiu hem de fer una recerca participativa. Volem que ens acompanyin els agents econòmics, els agents socials i l’administració en la presa de decisions, per veure com hem d’evolucionar i cap a on hem d’anar. Fem una recerca oberta, no només des del punt de vista de la sinó també des del punt de vista de la recerca en si mateixa. Volem anunciar online tallers i activitats per als ciutadans, que després analitzarem. - Quantes persones hi treballeu?
Som un equip pluridisciplinari de set investigadors on hi ha diferents experts en ciències de l’esport, antropolegs, un economista, una geògrafa i una arquitecta, que sóc jo.
Sobre el Grup de Recerca GRIES
El Grup de Recerca de la URL sobre Esport i Societat (GRIES) centra el seu treball de recerca en: la història social de l’esport; la intervenció social a través de l’esport; l'impacte social, econòmic i ambiental del lleure i turisme esportius; la gestió de les organitzacions i instal·lacions; i l'anàlisi psicosocial del rendiment esportiu.
El GRIES, gràcies a l’agregació estratègica que la URL té amb les universitats de Deusto, Comillas, i les nord-americanes Georgetown,Boston CollegeyFordham, ha fet una recerca a Barcelona, Nova York i Bilbao sobre els Waterfronts, fronts marítims o fluvials, que ha aportat nou coneixement a l’equip de Sacra Ѵǰó. La investigadora ha explicat que aquest espais provenen del passat industrial i s’han convertit en aparadors de lleure esportiu molt interessants. “Sobretot ens ha sorprès veure la seva gestió. Per exemple, a Brooklyn, l’ajuntament no hi té res a dir i en canvi són les associacions (de veïns, de gent que rema...) les que decideixen com s’hi intervé”.
MésԴڴǰó:
Anna Tosca
Responsable Gabinet Premsa i Xarxes Socials
Universitat Ramon Llull
Tel. 936 022 228
atosca@rectorat.url.edu
També et pot interessar
