Mor el P. Luis Felipe Alberca, director de l’Observatori de l’Ebre-URL (1991-2001)
Dilluns, 26 de març de 2018.La passada matinada ha mort cristianament el Dr. Luis Felipe Alberca Silva, el pare Alberca, qui va ser director de l'Observatori de l’Ebre-URL de 1985 a 2001 i, pròpiament, com a institució integrada a la Universitat Ramon Llull, director i membre dels òrgans de govern de 1991 a 2001.
El Patronat, els òrgans de govern i els membres de la comunitat università ria de la Universitat Ramon Llull, especialment de l’Observatori de l’Ebre-URL, comparteixen el dolor amb la seva famÃlia i amb la Companyia de Jesús per tan trista pèrdua i els acompanyen afectuosament en el sentiment i en la pregà ria. Sempre recordarem el seu mestratge i la seva incondicional disposició i servei per la nostra Universitat.
El Dr. Alberca va néixer a l'agost de 1930. Va obtenir la llicenciatura en FÃsica el 1958 i el doctorat el 1977 a la Universitat de Barcelona. Va començar a treballar a l'Observatori de l'Ebre el 1968 i va col·laborar fins a l'últim moment amb el servei de variacions magnètiques rà pides de la IAGA. També va treballar per a la "Junta de Energia Nuclear" (1959-1960).
El Dr. Alberca va contribuir a importants resultats en l'estudi i monitoratge de la ionosfera des de finals dels anys 1960 al 2000. Aquests es van relacionar amb el contingut total d'electrons (TEC) i els estudis d'absorció de rà dio de la regió D. El 1964, la NASA va llançar el satèl·lit Explorer 22 i més tard va proporcionar equips de gravació per als mesuraments de TEC de rotació de Faraday a l'Observatori de l'Ebre. En els anys següents, també es van registrar i es van utilitzar les dades dels satèl·lits Syncon III, Intelsat II-F3, ATS-F, SIRIO i INTASAT. Es van obtenir i avaluar el comportament diari i estacional del TEC i la influència de l'activitat solar sobre ell, determinant que en general, l'anomalia hivernal no existeix en el TEC registrat a l'Observatori de l'Ebre. També es va deduir una combinació de TEC i sondejos d'incidència vertical per a estudis del gruix de la ionosfera i altres parà metres com la temperatura neutra, l'escala d'altura i la taxa de producció integrada d'electrons per la incidència vertical i obliqua. Cal tenir en compte que fins i tot avui dia hi ha importants contribucions al modelat en l'espessor de la capa i el comportament de l'escala d'altura. El 1967, es va iniciar la col·laboració entre l'Observatori de l'Ebre i el Max-Plank Institut für Aeronomie a Lindau, Alemanya, per establir una xarxa de mesuraments d'absorció de rà dio, que cobria la PenÃnsula Ibèrica, basada en el mètode A3. Com a resultat d'aquest esforç conjunt, es va avaluar l'anomalia hivernal de la regió D, i aquests estudis es van complementar amb mesures de temperatura, composició i velocitat del vent a altures D i E mitjançant el llançament de coets.
Durant la dècada de 1980 hi va haver una notable manca d'investigació ionosfèrica a l'Observatori l'Ebre, probablement a causa de dificultats econòmiques. No obstant això, a finals dels anys 80 i principis dels 90 van començar noves col·laboracions internacionals amb l'impuls del Dr. Alberca i l'Observatori de l'Ebre va aconseguir continuar amb les seves tasques. La participació de l’Observatori de l'Ebre, primer en el projecte Eurocap el 1987 i, després en les accions COST europees 238 i 251, grà cies als esforços del Dr. Alberca, va ser crucial per a la internacionalització de l’Observatori de l'Ebre. En aquests anys va descobrir que una variació d'histèresi del foF2 amb el cicle de taques solars es relacionava amb una ona geomagnètica semestral, i va proposar un model per a la seva predicció. A més, va investigar à mpliament la variabilitat de la regió F ionosfèrica, causada per l'acció d'ones planetà ries i la seva relació amb la mesosfera / vents de termosfera inferior i variacions d'activitat geomagnètica. El Dr. Alberca també va contribuir a l'estudi del camp elèctric i els mesuraments de conductivitat de l'estratosfera, amb dos vols en globus a gran alçada entre Ità lia i Espanya als 1989 i 1990. Les grans altituds d'aquests vols, de 35 i 38 km, permeteren l'oportunitat d'explorar els parà metres elèctrics de l'estratosfera superior en latituds mitjanes i estendre la validesa de models anteriors de 28 km a gairebé 40 km.
Més informació:
Institut Universitari Observatori de l'Ebre-URL
Tel. 977 500 511
secretaria@obsebre.es
També et pot interessar
La Salle-URL i el Cercle d’Infraestructures organitzen un col·loqui per parlar de lideratge i vocació polÃtica
La URL classifica 6 graus com els millors de Catalunya
