��������

Els delictes d’odi per aporofòbia, “infradenunciats i infradetectats”

La intervenció de Reeves va donar pas a la taula rodona “Enfocament jurídic i policial dels delictes d’odi comesos per aporofòbia”, un dels punts destacats de la primera jornada. Segons un informe sobre l’evolució dels delictes d’odi a Espanya del 2023, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar 2.268 infraccions penals i incidents d’odi, cosa que suposa un increment del 21,3% respecte a l’any 2022. Tanmateix, quants estan directament o indirectament relacionats amb l’aporofòbia? Quin paper hi juguen les forces de l’ordre i la justícia?

La taula va reunir tres destacats experts en l’àmbit del dret i la seguretat: M. Jesús Raimundo Rodríguez, fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació; Tomás Fernández Villazala, director de l’Oficina Nacional de la lluita contra els delictes d’odi, i Manuel Serrano González, inspector cap de la Policia Nacional. Moderats per Míriam Feu, de Càritas, els ponents van posar sobre la taula el vincle entre l’aporofòbia i els delictes d’odi, alhora que van analitzar les eines legals i policials que existeixen per combatre aquesta forma de discriminació.

Els tres ponents van destacar que existeix una “infradenúncia i infradetecció” d’aquest tipus de delictes moguts per l’aporofòbia. “Cal donar visibilitat a la problemàtica per fer possible la denúncia per part de les víctimes”, va defensar Fernández. Així mateix, va mostrar la seva preocupació pel fet que un gran nombre dels delictes d’odi en què subjau l’aporofòbia són perpetrats per joves i menors d’edat. “Respecte, empatia i confiança és el que necessitem per apropar-nos a aquestes persones que pateixen les conseqüències de l’aporofòbia”, va destacar Serrano, qui va insistir en la necessitat de lluitar i protegir la dignitat.

En aquest sentit, més enllà de totes les mesures i eines disponibles en l’àmbit jurídic i policial, “cal destacar la important tasca de l’educació com a clau per lluitar contra l’aporofòbia”, va subratllar Raimundo.

La jornada va continuar a la tarda amb la celebració de quatre sessions paral·leles: Conceptual Foundations of Aporophobia 1, Conceptual Foundations of Aporophobia 2, Aporophobia and religions i Aporophobia: religions, meritocracy and social agents.

Destacades intervencions d’IQS a les sessions paral·leles

IQS-URL va presentar la seva innovadora eina per mesurar l’aporofòbia i fomentar la reflexió sobre els prejudicis socials: , un test d’associació implícita que permet als participants identificar els biaixos amb què associen atributs negatius a les persones en situació de pobresa.

El Dr. Flavio Comim, degà d’IQS School of Management-URL, que a més va liderar l’organització i coordinació de l’esdeveniment, va participar activament en aquest segon dia. A la sessió “Aporophobia: social interventions”, va intervenir juntament amb Tadashi Hirai, qui va explorar la relació entre l’aporofòbia i la “llei de les cures inverses”, que assenyala com les persones més desfavorides reben menys atenció als hospitals en comparació amb les de majors recursos. A la mateixa sessió, un ampli equip d’IQS-URL format per Francesc Martori, María Alejandra Beltrán, Juan Albacete i Núria Agulló va presentar una avaluació d’impacte sobre una intervenció en el marc del programa d’“Aprenentatge i Servei” d’IQS-URL. Entre els resultats, positius i encoratjadors, va destacar la .

Prèviament, durant la sessió Aporophobia: new developments, Comim va participar com a director de tesi en la presentació de les investigacions de dos estudiants d’IQS-URL. L’equip de Jundi Wang, Mihály Borsi i Comim va aportar dades empíriques preliminars sobre l’aporofòbia a Barcelona, mentre que l’estudi liderat per Badamasi Bashir Mikailu, juntament amb Cristina Montañola i Comim, va introduir un model matemàtic per analitzar l’aporofòbia.

Per la seva banda, la Dra. Georgina Curto, de la Universitat de Notre-Dame, que ha realitzat la seva tesi doctoral a IQS-URL, va intervenir a la sessió “A computational simulation to inform policy making on homelessness alleviation in Barcelona”, on va exposar com la intel·ligència artificial pot aplicar-se a la recerca sobre aporofòbia. Curto va presentar una col·laboració amb Google i la Universitat de les Nacions Unides per desenvolupar un indicador global d’aporofòbia, obrint noves perspectives en la investigació sobre aquest fenomen.

Salut, benestar i solitud

A l’última sessió del darrer dia, titulada Aporophobia: migració, exclusió social i la lògica del bé comú, es va apel·lar a la responsabilitat de l’educació per generar noves dinàmiques en la relació de les persones vulnerables amb la comunitat i viceversa. Les educadores socials van assenyalar la importància de la “pedagogia del do” per canviar paradigmes, compartint exemples professionals de com aquesta eina pot combatre l’aporofòbia, especialment amb infants i joves.

Segons les expertes, la pedagogia assistencial i d’acompanyament, encara que útil en el seu moment, es mostren avui insuficients, ja que no n’hi ha prou d’ajudar i acompanyar les persones vulnerables; és essencial tractar-les no només com a víctimes, sinó també destacar i desenvolupar els seus potencials perquè se sentin part integral de la comunitat, un enfocament que permet que la seva participació sigui vista com una contribució genuïna.

Durant aquesta sessió, es va presentar una anàlisi sobre aporofòbia i migració, basada en un estudi de l’Observatori Hatento. Segons aquest estudi, realitzat a partir d’entrevistes a 261 migrants sense llar, el 47,1% havia patit algun incident d’aporofòbia. A partir d’aquestes dades, el ponent va subratllar les diferències en el tracte envers migrants amb recursos o sense, ja que aquells que arriben sense suport econòmic s’enfronten a prejudicis i rebuig, en ser percebuts com una càrrega. Durant la sessió, el ponent va insistir en la necessitat de promoure valors d’inclusió i dades objectives per reduir estereotips i falses percepcions sobre les persones migrants.

També durant aquesta segona jornada de sessions paral·leles es va analitzar l’impacte de la pobresa i l’exclusió a la infància, adolescència i vellesa. En aquesta intervenció es va posar èmfasi en com una cosa tan bàsica com perdre l’habitatge pot incrementar, en el cas d’infants i adolescents, la sensació d’aïllament i solitud, repercutint en el seu benestar i salut.

Precisament la salut va ser una altra gran protagonista d’aquesta segona jornada. David Clusa i Gironella, psiquiatre i director de l’equip ESMES de salut mental per a persones sense llar, va posar sobre la taula la tasca d’aquesta experiència pionera a Catalunya, actualment consolidada.

Només a Barcelona, va recordar aquest expert, hi ha actualment unes 2.500 persones dormint al carrer i més de 3.000 que es beneficien de recursos residencials. ESMES atén actualment unes 300 persones, però, per fer-se una idea de la magnitud del problema, cal saber que un 50% de les persones que viuen al carrer pateixen algun tipus de problema mental.

L’assignatura pendent en aquesta ciutat és ampliar els recursos per poder atendre totes aquestes necessitats. I el repte de l’ESME és “el necessari acompanyament continuat a aquests pacients”, ja que “en aquest equip fem una acció puntual per després derivar aquestes persones cap a alguns dels recursos disponibles de la xarxa pública”, va explicar Clusa.

Un debat i la lectura del “Manifest contra l’Aporofòbia” va tancar la segona edició del congrés, que es va destacar per la crida a un canvi d’enfocament per abordar l’aporofòbia.