Mor l'arquitecte Federico Correa, doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull
L鈥檌nsigne arquitecte Federico Correa va ser investit l鈥檃ny 2008 doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull
Dimecres, 21 d鈥檕ctubre de 2020.El passat dilluns 19 d鈥檕ctubre a la tarda va morir als 96 anys Federico Correa, reconegut arquitecte i doctor honoris causa per la 海角社区(URL), a proposta de l鈥橢scola T猫cnica Superior (ETS) d鈥橝rquitectura La Salle-URL.
Durant l鈥檃cte d鈥檌nvestidura del doctorat honoris causa el 30 d鈥檕ctubre de 2008, que va aplegar una molt nombrosa representaci贸 del m贸n de l鈥檃rquitectura, el seu padr铆, Robert Terradas, llavors director de l鈥橢TS d鈥橝rquitectura La Salle-URL va glossar els m猫rits de l鈥檋omenatjat, de qui va destacar 鈥渓a seva gran tasca acad猫mica centrada en la doc猫ncia i en transmetre als seus alumnes els seus coneixements i criteris d鈥檜na manera clara i convincent.鈥 En aquest sentit, Terradas va subratllar que Correa 鈥渧a plantejar l鈥檈nsenyament de l鈥檃rquitectura com una reflexi贸 continuada de tots i cadascun dels condicionants que afectaven els diferents temes a projectar fent que els seus alumnes entenguessin el projecte com una s铆ntesi del programa i dels recursos t猫cnics per tal d鈥檃rribar a un projecte ordenat i coherent鈥. Segons Terradas 鈥渁questa manera d鈥檈nsenyar ha fet que diverses generacions d鈥檃rquitectes estem conven莽uts que Federico ha ensenyat, veritablement, arquitectura鈥.
Per la seva banda Federico Correa va pronunciar el discurs titulat "Un racionalismo aut贸nomo" en qu猫 va fer un recorregut a trav茅s de la seva vida i la seva obra fent part铆cips els assistents dels projectes m茅s rellevants d鈥檜na traject貌ria professional molt remarcable plena de superaci贸 personal.
En la seva reflexi贸 Correa va afirmar que la seva guia docent 鈥渟empre va ser fer raonar l鈥檃lumne perqu猫 fos ell el que descobr铆s les veritats鈥 i va assegurar que durant els seus anys com a professor va gaudir al m脿xim de la relaci贸 amb els seus alumnes: 鈥渆l seu inter猫s pels temes a analitzar eren per a mi tamb茅 una forma d鈥檃prenentatge, la seva afici贸 a la pol猫mica era tan aguda com la meva鈥. Federico Correa va finalitzar el seu discurs demanant als seus companys arquitectes que apostessin 鈥減er un nivell expl铆cit de racionalitat aut貌noma鈥, el mateix que confessava haver demanat, anys enrere, als seus alumnes.
Per acabar, l鈥檃leshores rectora de la URL, Esther Gim茅nez-Salinas, va lloar la figura de Federico Correa de qui va remarcar que 鈥減osseeix un estil que transcorre entre la modernitat i la tradici贸, el cosmopolitisme i l鈥檃mor, la particularitat, el sentiment art铆stic i la utilitat鈥. I va afegir que Correa 鈥渄estaca en la seva professi贸 per la seva eleg脿ncia, per la constant recerca de la perfecci贸 de les formes i de la bellesa鈥.
Federico Correa va impartir classes a la Universitat d鈥橢stiu Ramon Llull (edicions de 2009 i 2010) sobre la seva pr貌pia arquitectura, in situ en edificis projectats per ell mateix, que van tenir un gran seguiment i que s贸n recordades per la seva singularitat.
Perfil biogr脿fic de Federico Correa Ruiz
Federico Correa va n茅ixer a Barcelona el 1924. Va ser un reconegut arquitecte i dissenyador catal脿 que va treballar en equip amb Alfons Mil脿 i Sagnier. Va estudiar arquitectura a l鈥橢scola d鈥橝rquitectura de la Universitat de Barcelona i, quan va finalitzar els seus estudis l鈥檃ny 1953, va treballar un temps en el taller de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. Del 1959 al 1966 fou professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona, per貌 en fou desposse茂t juntament amb 68 professors m茅s per donar suport al Sindicat Democr脿tic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. El 1977 va obtenir la c脿tedra de projectes, i des del 1967 tamb茅 va ser professor de l'Escola Eina. Tamb茅 va col路laborar a les revistes Quaderns d'Arquitectura i Serra d'Or.
La seva obra posseeix una gran perfecci贸 formal i ha influ茂t molt significativament als arquitectes m茅s joves. Al principi de la seva carrera professional es va dedicar, sobretot, a la decoraci贸 i als habitatges unifamiliars, per貌 amb el pas del temps va dirigir la construcci贸 de grans edificis d'oficines. Cal destacar-ne alguns com la casa a Esplugues de Llobregat (1958); el projecte ETADE, a Barcelona (1962); el restaurant Reno, de Barcelona (1962); la f脿brica Montesa (1963); la casa Mil脿, a Esplugues de Llobregat (1964); la f脿brica God贸 i Trias, a l'Hospitalet de Llobregat; l'edifici la Talaia, a Barcelona (1972, premi FAD d'Arquitectura); la reforma de la Pla莽a Reial de Barcelona (1981); la Diputaci贸 de Barcelona (1987) i el Museu Episcopal de Vic (1995-2002). Va fer nombroses decoracions d'interiors, com les dels locals comercials per a Olivetti (1968-1969); la cafeteria Flash Flash (1970); el restaurant Il Giardinetto (1974) i les botigues Furest (1974-1977), a Barcelona. Tamb茅 va col路laborar en el projecte de l鈥橝nella Ol铆mpica de Montju茂c a Barcelona (1984).
El 1976 Federico Correa fou elegit president de l'ADI-FAD i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2003 fou nomenat membre de la Comissi贸 del Patrimoni Cultural de Catalunya. El 2008 la 海角社区el va investir com doctor honoris causa a proposta de l鈥橢TS d鈥橝rquitectura La Salle-URL.
M茅s informaci贸
Carles Targa
Cap del Gabinet de Comunicaci贸 Corporativa, Promoci贸 i Protocol
Universitat Ramon Llull
Tel. 93 602 22 06 / 600 017 346
targa@rectorat.url.edu
You may also be interested in

La Facultat de Ci猫ncies de la Salut Blanquerna 鈥 URL reuneix professionals i estudiants en una jornada centrada en el lideratge infermer com a motor de canvi

El segell TECNIO, que atorga ACCI脫 - Generalitat de Catalunya, identifica i dona visibilitat als desenvolupadors de tecnologia del sistema RDI de Catalunya amb capacitats tecnol貌giques diferencials i habilitats de transfer猫ncia al teixit empresarial

脷ltima informaci贸 (29/04/2025): hem repr猫s l'activitat amb normalitat. No obstant, donem flexibilitat a tot l'alumnat, professorat i PTGAS que tingui limitacions de mobilitat. Aix铆 mateix, es reprogramen les activitats avaluables