��������

Dimecres, 21 d’octubre de 2020.El passat dilluns 19 d’octubre a la tarda va morir als 96 anys Federico Correa, reconegut arquitecte i doctor honoris causa per la ��������(URL), a proposta de l’Escola Tècnica Superior (ETS) d’Arquitectura La Salle-URL.

Durant l’acte d’investidura del doctorat honoris causa el 30 d’octubre de 2008, que va aplegar una molt nombrosa representació del món de l’arquitectura, el seu padrí, Robert Terradas, llavors director de l’ETS d’Arquitectura La Salle-URL va glossar els mèrits de l’homenatjat, de qui va destacar “la seva gran tasca acadèmica centrada en la docència i en transmetre als seus alumnes els seus coneixements i criteris d’una manera clara i convincent.” En aquest sentit, Terradas va subratllar que Correa “va plantejar l’ensenyament de l’arquitectura com una reflexió continuada de tots i cadascun dels condicionants que afectaven els diferents temes a projectar fent que els seus alumnes entenguessin el projecte com una síntesi del programa i dels recursos tècnics per tal d’arribar a un projecte ordenat i coherent”. Segons Terradas “aquesta manera d’ensenyar ha fet que diverses generacions d’arquitectes estem convençuts que Federico ha ensenyat, veritablement, arquitectura”.

Per la seva banda Federico Correa va pronunciar el discurs titulat "Un racionalismo autónomo" en què va fer un recorregut a través de la seva vida i la seva obra fent partícips els assistents dels projectes més rellevants d’una trajectòria professional molt remarcable plena de superació personal.

En la seva reflexió Correa va afirmar que la seva guia docent “sempre va ser fer raonar l’alumne perquè fos ell el que descobrís les veritats” i va assegurar que durant els seus anys com a professor va gaudir al màxim de la relació amb els seus alumnes: “el seu interès pels temes a analitzar eren per a mi també una forma d’aprenentatge, la seva afició a la polèmica era tan aguda com la meva”. Federico Correa va finalitzar el seu discurs demanant als seus companys arquitectes que apostessin “per un nivell explícit de racionalitat autònoma”, el mateix que confessava haver demanat, anys enrere, als seus alumnes.

Per acabar, l’aleshores rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas, va lloar la figura de Federico Correa de qui va remarcar que “posseeix un estil que transcorre entre la modernitat i la tradició, el cosmopolitisme i l’amor, la particularitat, el sentiment artístic i la utilitat”. I va afegir que Correa “destaca en la seva professió per la seva elegància, per la constant recerca de la perfecció de les formes i de la bellesa”.

Federico Correa va impartir classes a la Universitat d’Estiu Ramon Llull (edicions de 2009 i 2010) sobre la seva pròpia arquitectura, in situ en edificis projectats per ell mateix, que van tenir un gran seguiment i que són recordades per la seva singularitat.