��������

Dimecres, 27 de novembre de 2024. “La pobresa és un problema cada cop més estructural, no té a veure només amb una qüestió purament econòmica sinó amb una situació que impacta en tota la vida de la persona”, reflexionava avui Marc ������ó��, subdirector de la Fundació “la Caixa” en una nova edició del Fòrum Social Pere Tarrés, que ha comptat amb la presència del rector de la Universitat Ramon Llull, Josep A. Rom. Amb aquestes paraules, ������ó�� ha justificat la necessitat de posar en marxa el 2007 el programa Caixa Proinfància de la Fundació “la Caixa”, un macroprojecte contra la pobresa infantil que atén 20.500 infants a tota Catalunya i que des del principi va tenir la vocació d’aplegar i potenciar els diversos recursos existents al territori català per combatre les desigualtats. 

Marc ������ó�� ha protagonitzat el Fòrum Social Pere Tarrés, l’espai de debat i reflexió periòdic de la Fundació Pere Tarrés, i ho ha fet amb una crida a la necessària col·laboració de les entitats del tercer sector en aquesta lluita de llarga distància per aconseguir trencar el cercle de la pobresa hereditària: “Hem de treballar plegats per millorar aquesta situació, i les entitats socials teniu un paper clau en definir aquest futur”.

La radiografia de la situació que ha dibuixat ������ó�� mostra un panorama molt preocupant. Un de cada tres nens catalans es troben en situació de pobresa, una circumstància que afecta sobretot les famílies monoparentals i nouvingudes i que s’hereta: el 35% de les persones que van créixer en situació de pobresa són pobres d’adults, vint punts més que les persones que no han viscut des d’infants aquesta pobresa, mentre el 60% dels joves que tenien avis en situació de pobresa viuen també en pobresa. I aquest estat de precarietat repercuteix en un baix nivell d’estudis que alhora predetermina el tipus de feines que aquesta persona pot aconseguir: els joves en risc social obtenen feines cinc cops pitjors i més mal pagades que si no haguessin estat en aquesta situació i obtenen 5.130€ menys d’ingressos que la resta. També tenen de mitjana pitjor salut, més malalties mentals (un 12% més que la població general) i la seva esperança de vida disminueix entre 10 i 15 anys. En resum, una situació dramàtica que hipoteca el país: cal afegir que l’espanyol és el tercer estat amb l’índex de desigualtat més gran d’Europa.

������ó�� ha explicat els objectius i el desenvolupament del programa Caixa Proinfància al llarg dels anys i l’ha posat com a exemple d’una metodologia exitosa per lluitar contra les desigualtats amb una filosofia molt concreta que ha convidat a aplicar a la resta d’entitats socials en els seus propis projectes: un projecte col·laboratiu, comunitari, fet amb la intervenció dels projectes ja existents arreu del territori i plantejat a mitjà/llarg termini amb l’objectiu de generar i consolidar un ecosistema d’intervenció social que pugui afrontar l’emergència.