III Jornada URL per a l鈥檌mpuls de l鈥橝genda 2030 celebrada a IQS-URL
Dilluns, 22 de maig de 2023. La URL ha celebrat aquest mes de maig la jornada anual sobre l鈥橝genda 2030 a IQS-URL. Aquesta tercera edici贸 s鈥檋a centrat en l鈥橭DS 16, el de la pau. Sota el t铆tol 芦Cap a societats m茅s justes, pac铆fiques i inclusives: els joves i l鈥橭DS 16禄, la jornada ha volgut aprofundir en aquest ODS m茅s transversal. En paraules d鈥櫭抯car Mateos, delegat del rector per a l鈥檌mpuls de l鈥檃genda 2030 a la URL, 鈥渁 l鈥橭DS 16 se l鈥檃nomena l鈥橭DS plus, fet que significa que sense la pau no es poden assolir la resta d鈥橭DS que proposa l鈥橭NU. 脡s a dir, sense societats justes i pacifiques no hi ha possibilitat d鈥檃ssolir el conjunt de l鈥檋oritz贸 que es planteja l鈥橝genda 2030, que es el de la sostenibilitat鈥.
La inauguraci贸 de la Jornada ha corregut a c脿rrec del rector de la URL, Josep A. Rom. Tant ell com l鈥櫭抯car Mateos han explicat que l鈥檕bjectiu d鈥檃questa tercera jornada ha estat posar al centre de la mateixa el paper de l鈥檈studiantat i 茅s el que, de fet, ha reflectit el programa.

La primera taula ha consistit en un di脿leg entre un defensor de drets humans i un grup d鈥檈studiants de la URL. Aquest activista 茅s en Jeison Casta帽o (Jeihhco), un noi que des de la comuna 13 de Medell铆n ha lluitat per escampar la pau i la no-viol猫ncia. Ho ha fet a trav茅s de la m煤sica, el hip hop, creant un centre cultural, , un espai per recuperar la mem貌ria, la dignificaci贸 i el treball dels joves per oferir-los alternatives de vida que no passin per la viol猫ncia armada tan present encara en aquests barris colombians.
Aquest jove, d鈥檈dat, per貌 no pas d鈥檈xperi猫ncia a la vida, ja que ha viscut la inf脿ncia i l鈥檃dolesc猫ncia en un territori on el carrer era el centre de la vida per貌 tamb茅 camp de batalla del conflicte armat colombi脿, ha conversat amb l鈥橝ndrea Flores, alumna d鈥橢sade-URL; la Paula Gelp铆, alumna de la Facultat d'Educaci贸 Social i Treball Social Pere Tarr茅s-URL; el Rafel Jaume Venys, alumne de La Salle-URL; i l鈥橝nna Pau, alumna de Blanquerna-URL. Els alumnes li han compartit els seus dubtes i inquietuds i en Jeihhco els hi ha explicat com gr脿cies a l鈥檃rt i la mem貌ria hist貌rica es pot construir el futur d'una societat.
鈥淟a paz no solo se firma entre gobiernos. Hay una paz que se tiene que construir desde los vecinos, la sociedad civil, las organizaciones, las universidades, los medios de comunicaci贸n鈥.
鈥淵o vengo de una Medell铆n que sue帽a, que se transforma, que todos los d铆as lucha a trav茅s de sus habitantes y organizaciones y que, a trav茅s del arte, el hip-hip, intenta transformar y construir una paz total y un pa铆s justo y equitativo, una sociedad que alberga y es solidaria鈥.
鈥淓l arte es la posibilidad de salvar el mundo. Es la posibilidad de imaginarnos un mundo destino. Y la posibilidad de hacer memoria y de recorrer caminos sin que duela tanto, con la conciencia de lo vivido y sobre todo con la consciencia de lo que queremos vivir. Es desde esta energ铆a desde donde nos movemos en Casa Kolacho鈥.
鈥淓l arte sirve para contar los hechos, sin necesidad de tener que repasar o revictimizar el dolor, y poder guardarlo en la memoria colectiva. Ustedes aqu铆 lo han vivido con el Guernica, por ejemplo鈥.
A continuaci贸 ha tingut lloc la segona taula rodona la qual, moderada per Oriol Pou, coordinador del Grau en Enginyeria Qu铆mica a l'IQS-URL, s鈥檋a centrat en l鈥檈xposici贸 诲鈥檃濒耻尘苍颈蝉 de la URL que treballen i es dediquen professionalment a l鈥櫭爉bit de la construcci贸 de la pau. Aquests exestudiants de la Universitat han explicat quina era la seva traject貌ria laboral i de quina manera des de les seves organitzacions i posicions laborals estaven dedicant-se a construir la pau. Els testimonis han estat: Daniel Farr脿s, de SED Catalunya; Mar Ortega, de Comit猫 Catal脿 per als Refugiats Catalunya 鈥 ACNUR; Juan Albacete, investigador d'IQS-URL; i Elisabet Cantenys, d鈥橝COS Alliance.

Finalment la Jornada s鈥檋a tancat amb un espai de reflexi贸, moderat per Leticia Duboc, investigadora de La Salle-URL, liderat per la traductora i activista iraniana, Ryma Sheermohammadi, la qual despr茅s de treballar com a int猫rpret per a les Nacions Unides, la Uni贸 Europea, i les oficines presidencials de m茅s de 15 pa茂sos del m贸n amb personalitats de l'脿mbit pol铆tic, social i cultural com la Nobel de Pau Shirin Ebadi, s鈥檋a especialitzat en divulgar la situaci贸 dels drets humans a l鈥橧ran, especialment els drets de la dona i la defensa dels drets de les minoria religiosa m茅s gran de l'Iran (els bah脿'铆s). I 茅s precisament aquest bagatge cultural el que l鈥檋a dut a compartir amb els joves del p煤blic una realitat invisible que viuen altres joves com ells a l鈥橧ran que es troben privats de rebre educaci贸 superior, ni privada ni p煤blica, pel simple fet de pert脿nyer a una religi贸.
鈥En el descanso conversaba con mi amiga Yasmine sobre la carga de la fatiga emocional que se produce en nuestras almas cuando sabemos que escuchamos lo que est谩 sucediendo en otros pa铆ses desde el lugar c贸modo en el que nos encontramos nosotros, un lugar que nos convierte en espectadores. Hoy les quiero hablar de los j贸venes en Ir谩n para que les sirva de inspiraci贸n y reflexi贸n para tiene esta mirada cr铆tica que hab茅is mostrado durante la Jornada y que es tan importante en vuestra etapa universitaria鈥.

Podeu veure el .
M茅s informaci贸
Anna Tosca Dom猫nech
Gabinet de Premsa i Comunicaci贸n Online
Universitat Ramon Llull
Tels. 936 022 228 | 692 671 597
atosca@rectorat.url.edu
You may also be interested in

El congr茅s ha reunit experts, l铆ders i representants d'institucions acad猫miques i empresarials d'Europa i Am猫rica Llatina