��������

EL PAPA FRANCESC, UN AGENT POLÍTIC EN L’ESFERA DE LES RELACIONS INTERNACIONALS

Amb el títol “La influència del Papa Francesc en el món: un nou estil de diplomàcia vaticana”, la taula de Blanquerna-URL ha reunit experts en l’àmbit de les relacions internacionals i la comunicació religiosa per a reflexionar sobre el paper del Papa Francesc com agent polític en l’esfera de les relacions internacionals.

Hi han participat: Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Blanquerna i degà de la FCRI Blanquerna-URL (2011-2022); Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura a la URL i vicedegana de Recerca i Internacionalització a la FCRI Blanquerna-URL; i Manuel Manonelles, professor de Relacions Internacionals a Blanquerna-URL, politòleg especialitzat en relacions internacionals i drets humans, amb experiència en l’àmbit diplomàtic i governamental; amb Carlo M. Gallucci, vicerector de Relacions Internacionals i Estudiants de la URL, membre del Board de FUCE, del Comitè Executiu de SACRU i de l’Steering Committee SACRU-Centesimus Annus Pro Pontifice Foundation.

Els ponents l’han descrit com un Papa trencador, amb una forma d’actuar molt independent, que va actuar seguint unes idees fermes d’una manera directa i resolutiva que, en molts casos, va produir desacords dins de les estructures polítiques i vaticanes més clàssiques.

“Tenia un perfil molt diferent del d’un diplomàtic que es dedica a parlar i no arribar enlloc, d’un nunci format a l’Acadèmia Pontifícia, la qual cosa va crear tensions amb la Cúria Vaticana”, ha explicat Míriam Díez. Ara bé, “tot això li interessava relativament poc. Per contra, el que sí que li interessava eren les persones, especialment les més descartades, les més perifèriques”. “Si l’avaluem segons la idea del 'soft power', és a dir, a partir de la seva capacitat d’arribar al poble, de fer que hi hagués enteniment i que les coses passessin... aquí era imbatible”.

Manuel Manonelles l’ha considerat un Papa que ha tornat a fer rellevant la diplomàcia papal, a partir de tres eixos principals: “Planteja un discurs propi, en què el posicionament de la Santa Seu és independent del de les grans capitals occidentals. Dona una gran importància a la reparació de les relacions que estaven molt deteriorades, especialment amb el món musulmà, fent una tasca molt treballada i sistemàtica per recuperar-les. I dona una posició central, en la seva forma de fer, a la diplomàcia de la pau i l’ecumenisme”.

Josep Maria Carbonell ha afirmat que el Papa Francesc va portar un canvi radical davant dels pontificats anteriors, recuperant “la petjada del Concili Vaticà Segon, després del restauracionisme de Joan Pau II i el Papa Benet XVI”, i “pronunciant-se, des del primer moment com la veu geopolítica del Sud global”. El president de Blanquerna  ha explicat que aquesta posició i la seva actitud enormement proactiva expliquen les tensions constants en el seu pontificat. “Va cultivar una equidistància complexa fent de connector actiu en els conflictes internacionals”, ha emfatitzat Carbonell. En aquest sentit, Carbonell ha recordat com a exemple paradigmàtic, que el dia de la invasió Russa a Ucraïna, “el Papa va agafar el cotxe i se’n va anar a trucar al timbre de l’ambaixada Russa, trencant tota mena de mediacions diplomàtiques tradicionals, perquè creia que la seva missió com a líder espiritual era intentar evitar el patiment”.

Els ponents han coincidit en considerar que el paper de “Papa del Sud Global”, compromès amb actuar activament, des d’una perspectiva no-eurocèntrica, en defensa de la pau i de les persones més perifèriques i necessitades, ha estat un dels seus elements més rellevants des del punt de vista geopolític, però també l’explicació de les tensions, els conflictes i les critiques que van existir durant tot el seu pontificat.

EL LLEGAT FILOSÒFIC I RELIGIÓS DEL PAPA FRANCESC

La taula rodona que s’ha celebrat a La Salle-URL, titulada “El llegat del Papa Francesc: el compromís amb la fe, el medi ambient, la justícia i la fraternitat”, ha reunit experts dels àmbits de la filosofia i la religió per reflexionar, principalment a través dels seus textos, sobre el llegat del Papa Francesc com a intel·lectual i líder espiritual.

Hi han participat: el Germà Josep Espuny, President del Patronat de FUNITEC i del Comitè d’Ètica de la Recerca de La Salle-URL, expert en docència de la religió; Francesc Torralba, filòsof, teòleg, director de la Càtedra ETHOS d’Ètica Aplicada de la URL, membre del Dicasteri de Cultura i Educació i Premi Ratzinger de la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benedicto XVI; Margarida Bofarull, Religiosa del Sagrat Cor, presidenta del Patronat de l'Institut Borja de Bioètica-URL, membre del Consell Directiu de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida del Vaticà, responsable de la Delegació de Fe i Cultura de l’Arquebisbat de Barcelona; Llorenç Puig, professor d’Ètica d’IQS-URL, director del centre Cristianisme i Justícia, investigador sobre les relacions entre ecologia, religió, fe i ciència i anteriorment delegat dels Jesuïtes a Catalunya; amb Armando Pego, Catedràtic i investigador principal d’una de les línies del Grup de Recerca Smart Society de La Salle-URL.

Els ponents han caracteritzat el pontífex com un Papa d’idees sòlides, eixos tant dels seus textos com de les seves accions, que sempre es va esforçar per expressar-se amb un llenguatge proper i comprensible per al públic general.

El moderador, Armando Pego, ha instat als ponents a compartir les seves idees a partir de cadascuna de les quatre encícliques del Papa Francesc.

Francesc Torralba ha ressaltat que el fet que aquest hagi “estat conegut com un ‘Papa de gestos’ sembla que ha eclipsat es seus textos”. Afirma Torralba que son textos que tenen un gran valor, perquè “és un Papa que introdueix un llenguatge renovat que permet arribar més enllà dels cercles de l’església, un ‘pastor global’ que no necessita ‘traductors’ per arribar més enllà de les facultats de teologia”.

Partint de l’encíclica “Lumen Fidei”, Francesc Torralba ha explicat que en el text, que va començar a escriure el Papa Benet XIV, s’hi analitza el que és la fe a través de quatre conceptes clau: la fe és un do, no un mèrit ni un producte; la fe sorgeix de l’encontre interpersonal amb Crist; la fe és un acte d’escolta activa; la fe és un acte de confiança, no estem sols fins i tot quan ens ho sembla; i la fe i la raó es necessiten l’una a l’altra. La raó té límits que la fe permet transcendir, i la raó permet purificar la fe de supersticions, fanatismes, radicalismes, credulitat...

A continuació, Llorenç Puig ha reflexionat a partir de l’encíclica "Laudatio Si'", amb la qual el Papa Francesc “apareix amb un gran vigor amb el tema mediambiental”, alternant capítols en què es dirigeix a la comunitat cristiana i al món en general. Planteja que el Papa concep l’ecologisme i la protecció del medi ambient com una “conversió ecològica”, un canvi de paradigma en què l’ecologia es torna l’eix de la mirada. Puig ha explicat que el Papa Francesc concep l’ecologia com una “’Ecologia Integral’, amb una dimensió pràctica, econòmica i social, espiritual...” perquè “veure que ens hem d’ocupar de les qüestions socials però fer-ho sense preocupar-se de les mediambientals és contradictori: no tenir cura de la Terra és no tenir cura de les persones més vulnerables, que són les qui pateixen i patiran més intensament els efectes dels problemes mediambientals”.

Amb l’última encíclica del Papa Francesc, “Dilexit Nos”, com a punt de partida, Margarita Bofarull  l’ha descrit com un Papa “que ens deixa un gran llegat de misericòrdia”. “El seu compromís amb la justícia”, ha explicat Bofarull, només s’entén “des de la misericòrdia” (que el Papa viu d’una forma “unificada gràcies a una visió molt holística de la realitat”) però sempre seguint la idea del “Bé comú”. Aquest enfocament, ha explicat, és l’origen del seu pontificat dedicat a la lluita per la justícia.

“El Papa Francesc ens ho posa molt fàcil a l’hora de parlar de fraternitat” ha explicat l’últim dels ponents, Josep Espuny, que ha partit de l’encíclica “Fratelli Tutti” per a la seva intervenció, perquè tant en els seus textos com en les seves accions actuava “amb un estil ‘poc jeràrquic’, amb simplicitat i proximitat, buscant escurçar les distàncies”.

Amb un missatge “de fraternitat, amor i confiança des del començament, amb l’elecció del seu nom, el seu primer discurs i el seu primer viatge oficial, a Lampedusa”, el germà Espuny ha explicat que “el Papa Francesc va enviar un missatge claríssim: ‘no podem ser indiferents i desviar la mirada dels qui pateixen’”. Aproximar-se als desemparats, reduir la distància entre les persones i recuperar la fraternitat/sororitat, ha de poder permetre “fer camí cap a un món més humà, amb un nou paradigma de les relacions humanes en què la dignitat de l’altre sigui el centre”.