��������

Dimarts, 26 d'abril de 2016. La��Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i la ��han tornat a teixir lligams de col·laboració institucional i acadèmica per organitzar aquest punt de trobada interuniversitari, el��Seminari de Freiburg-Barcelona, que aquest 2016 ha arribat a la seva 26a edició.

Amb un eix transversal i activista, aquest any el Seminari��ha tractat la disjuntiva de l’acció social i el��sensellarisme. Més de 700 alumnes han pogut participar al llarg d’aquests més de 25 anys en entorns de treball i estudi que han abastat diverses àrees de l’acció social com ara, infància i adolescència, gent gran, diversitat funcional o sensellarisme, l’eix temàtic escollit per l’edició d’enguany.��

El professor de la��,��Tomàs Gamarra, va impartir la conferència amb el representatiu títol��“Arraconats per la desigualtat. És hora de despertar”.��Gamarra��va fer referència a la societat líquida de��Bauman��a la qual tothom s’ha d’adaptar: la geopolítica de la impotència, famílies desnonades, joves sense feina, persones sense terra, persones sense protecció política, i en aquest escenari canviant i lliscant els treballadors socials havien de ser dipositaris d’esperança i de valors que poguessin aportar seguretat, tenint en compte que la nostra societat crea vincles força febles.��Tomàs Gamarra��va afirmar que es feia necessari fer una interpretació de la realitat per tal d’enfrontar-la i posar-se en acció si s’escau, tot i que això impliqués carregar amb ella.��Gamarra��va concloure la seva intervenció amb una apologia a la utopia i al compartir, més que no pas al repartir. ����

En un ordre de coses més pragmàtic, però també igualment compromès, el politòleg i sociòleg��Albert Sales��va oferir la ponència��“Sensellarisme: de l’estigma al dret a l’habitatge”.��Sales, des de la recerca, l’activisme i el rigor de l’experiència va afirmar que el sensellarisme mai havia estat abordat de forma efectiva des de l’Administració Pública i, que, per aquest motiu, requereix fixar uns objectius comuns.��Albert Sales��va començar a organitzar-se des de moviments socials de base autònoms, treballant exclusió residencial severa, i treballant amb l’Administració Pública i les Organitzacions no Lucratives, que li ha permès obrir línies d’investigació activista que han donat veu a persones considerades objectes de política i no pas subjectes polítics i que els han servit per trencar tòpics sobre els quals es construeixin les polítiques públiques.

David ��á����ܱ��, educador social i col·laborador a��Santa Lluïsa de Marillach, va fer una abordatge sobre els diferents perfils professionals de la intervenció social a la conferència��“Intervenció Socioeducativa al Sensellarisme”.��á����ܱ����va fer notar la més que prima línia entre educador i treballador social en els processos d’acompanyament als sensellaristes. Mentre l’educador està molt en contacte amb l’usuari mentre que com a treballador social toca més els temes de gestió de les persones ateses, procés igualment imprescindible en l’acompanyament, va remarcar����á����ܱ��. Per últim va resumir la intervenció de l’educador o del treballador al carrer davant del sensellarisme, hauria de ser una intervenció amb mirada horitzontal en el sentit que l’altre persona ens ha de veure com un igual, i si està al terra tu, com a persona que l’assisteix, t’hauries de posar a la seva alçada.

Des d’una perspectiva més vivencial i subjectiva,��Miquel Fuster, va aportar el testimoni d’aquell que sap el que és viure fora d’una llar. Amb la seva conferència��“El horror del carrer”��Fuster, dibuixant de còmics, va voler resumir la seva experiència tot afirmant que sí es pot recuperar una persona del carrer si ha passat poc temps, entenent per poc temps entre un i tres anys. El motiu és la progressiva deshumanització que pateix l’individu, en perdre el seu antic lloc a la societat, el que s’era, el que es tenia... Durant la seva estada al carrer, Fuster s’havia de repetir moltes vegades que aquesta era la seva situació perquè necessitava creure-s’ho, però hi havia molta distància per claudicar, perquè això implicava rendir-se. En aquest sentit, Fuster, es va referir a aquells que treballen amb el sensellarisme amb els que ballen amb la més lletja i en per això es precisa d’una gran vocació.

Una altra participació d’efecte i impacte va venir d’una estudiant de la��Facultat,��Amalia Bartolini, que amb la ponència��“Aporofòbia: discriminació feta paraula”��va apropar un concepte que semblava incompatible i fins i tot difícil creure en una societat amb tendència a la solidaritat com l’actual com és la violència vers les persones sense llar i que va contextualitzar a partir del seu��. Es tracta d’una realitat nova, tot i que amagada, i que va sorgir arran de la notícia d’uns nens que van cremar viva una indigent en un caixer automàtic o el que hem presencial amb els seguidors del PSV d’Holanda que van humiliar a unes dones que demanaven almoina. Amalia afirma que qui no té capacitat de consum en una societat com aquesta a la societat no li serveix, per aquest motiu reben aquest tractament tan degradant, i, por definició, descartable. Però abans de descartar-la cal deshumanitzar-la.

Durant aquesta setmana els estudiants ha pogut conèixer a grans trets i han pogut reflexionar sobre el context actual socioeconòmic i el vincles amb la situació de sensellarisme així com conèixer algunes de les qüestions essencials per comprendre el fenomen. Però no només això, sinó també reflexionar sobre la feina dels professionals que treballen als recursos per a persones sense llar, així como la intervenció que realitzen les institucions i conèixer el punt de vista al respecte de persones que han passat per l’experiència personal de viure al carrer.

El professor��Òscar Martínez��ha estat novament el coordinador de l’actual edició del��Seminari Binacional Freiburg-Barcelona��amb la col·laboració de��Jéssica Martínez, la coordinadora de��. Per les tasques de traducció de l'alemany al castellà s'ha comptat amb la col·laboració de��Theresa Szütz.��

Aquesta edició ha estat especialment dissenyada amb un format de conferències i visites a recursos, dispositius i projectes per tal de conèixer de primera mà la situació del sensellaristes. Des de diverses òptiques, com ara la d’aquells professionals de la intervenció que treballen en recursos fins a persones que poden explicar el seu relat en primera persona com a sensellaristes. D’aquesta manera, aquesta trobada internacional ha anat forjant un��know how��(saber com) en contínua revisió i actualització gràcies a la cooperació interuniversitària i als ponts de diàleg acadèmic.

Més informació:
Isabel Vergara
Cap de Comunicació i Premsa
FESTS Pere Tarrés-URL
Tels. 934 301 606 |��669 844 175
ivergara@peretarres.org