��������

Durant l'acte, que s’ha dut a terme a ESADEFORUM, Miquel Tresserras, doctor en pedagogia i degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL (1993-2011), ha destacat que la Universitat “té un paper econòmic, avui reconegut per tothom, i també una missió social, imprescindible en l’estadi democràtic de la civilització”.��

Barcelona, 4 d'octubre de 2011. Aquest matí ha tingut lloc l’Acte Inaugural del curs acadèmic 2011-2012 de la ��������(URL), que enguany s’ha dut a terme a ESADEFORUM i ha comptat amb la participació d’Antoni Castellà, secretari general d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. L’acte s’ha iniciat amb la benvinguda de la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas, i unes paraules de la directora general d’ESADE, Eugènia Bieto. Tot seguit, el vicerector de Política Universitària/secretari general de la URL, Josep M. Garrell, ha presentat la memòria del curs 2010-11.

A continuació, el professor Miquel Tresserras, doctor en pedagogia i degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL (1993-2011) ha pronunciat la lliçó inaugural d’enguany titulada La funció social de la Universitat en temps particularment incerts en la qual ha destacat l’esfondrament de la cultura general com a fenomen revelador del paisatge actual. “Els estudiants arriben a la Universitat sense el que tradicionalment s’ha anomenat cultura general. Tenen una quantitat d’informació desbordant però amb tot el que han vist i experimentat no saben enfilar-ho en un relat o en un argument. No aconsegueixen relacionar entre si els coneixements que tenen i, per tant no els saben fer servir. Tenen més dificultats que altres generacions per comprendre el món en què viuen i per prendre decisions. La falta d’una base humanística condiciona la tasca hermenèutica i crítica, i la presa d’iniciatives efectivament emancipatòries”. Tresserras ha remarcat que, en una època de crisi econòmica com l’actual, i “davant de la obvietat que la riquesa d’un país està íntimament lligada a la recerca científica i a la capacitat professional de tècnics i gestors, sembla que Europa només tingui ulls per veure en la Universitat un aliat indispensable per competir en la batalla econòmica”. El pedagog ha insistit en què els homes i dones universitaris “no solament han de produir riquesa sinó que han de decidir què s’ha de fer amb la riquesa d’un país” i ha subratllat que això és precisament “la democràcia i el que demanen indignats de tot el planeta i de totes les classes socials”.

Tresserras ha acabat el seu discurs realçant el paper influent de la Universitat en aquest entorn actual: “Tenim un paper econòmic, avui reconegut per tothom. I tenim també una missió social, imprescindible en l’estadi democràtic de la civilització, que consisteix en continuar fent l’impossible perquè l’home i dona de carrera siguin unes persones cultes, això és, unes persones que tinguin prou referències per comprendre les causes dels fenòmens socials d’avui; prou amplitud de visió per situar-los en el seu punt de la història; prou lucidesa per veure les conseqüències que es deriven d’aquests fenòmens; prou sensibilitat per assumir que han d’intervenir-hi, prou realisme per tenir en compte que els seus judicis són imperfectes, i prou energia moral per no arrugar-se davant de les dificultats”.

Després de la intervenció de la coral de la URL, la rectora de la URL ha lliurat els premis extraordinaris de Doctorat de la URL 2010-11. Posteriorment, Antoni Castellà, secretari general d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, ha expressat que, en el procés de repensar el model de governança, tant a nivell de sistema com de les universitats, la URL és un referent pel seu sistema de governança, especialment per l’aportació que pot fer al sistema públic. “Al cap i a la fi, és veure com som capaços d’aprofundir en autonomia universitària, real, que vingui lligada amb el que és retre comptes i un model de finançament molt lligat al contracte programa. En els dos àmbits, tan amb l’oferta de programació, especialment en la d’excel·lència, com en els models de governança, crec que el paper de la URL serà estratègic, una vegada més, des de la perspectiva d’aportació al país”.

Posteriorment ha intervingut el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach qui ha remarcat el paper de la URL com un referent de la formació en valors dels estudiants. En aquest sentit ha destacat, com un important complement, el recent conveni de col·laboració signat entre la URL i la Delegació de Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona, mitjançant el qual es vol potenciar l’esperit artístic latent en l’interior de tots els membres de la comunitat educativa en el marc dels arrels espirituals i cristianes.

Seguidament, el president del Patronat de la Fundació URL, Sr. Leopoldo Rodés, ha destacat que “en acabar la celebració dels 20 anys de la URL, s’obre una nova etapa plena de projectes de creixement que auguren un gran futur i nous passos en el nostre camí per assolir l’excel·lència. En primer lloc, un nou i gran impuls en l’activitat de recerca. En aquest sentit, és un plaer haver seguit de prop la consolidació del projecte ‘Aristos Campus Mundus’, en què ja s’han posat en marxa grups de recerca i trobades docents entre les Universitats de Deusto i Comillas, i la Universitat Ramon Llull. En segon lloc, comença a fer-se visible el nostre esperit d’internacionalització. És per això que tenim moltes expectatives posades en els primers contactes d’intercanvi i col·laboració que s’han establert amb les universitats nord-americanes de Boston College, Fordham i Georgetown”.

L’acte ha acabat amb la intervenció de la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas, qui ha iniciat el seu recordant la situació internacional i la crisi sense precedents amb què s’inaugura aquest nou curs, però alhora ha remarcat que no és només el panorama econòmic el que es troba en crisi, sinó “tota la societat occidental que no acaba d’entendre que el seu vell món s’enfonsa i no hi troba sortida”. La rectora de la URL ha fet èmfasi en els joves “com un sector molt important de la població que ha pres els carrers: primer, als països àrabs, per reclamar democràcia, després, als països de l’anomenat primer món, per demanar una altra democràcia, una Democràcia Real”. Giménez-Salinas ha recordat les paraules del professor Tresserras per destacar que és el moviment del 15M que intenta “transformar l’estat latent de revolta provocat per la crisi econòmica en un moviment de regeneració amb objectius immediats, sobretot locals”.

La rectora de la URL ha explicat els projectes pel proper curs i ha remarcat que és temps de revisió dels sistemes de governança: “Ho veiem en les universitats públiques, però també és necessari per a nosaltres. La com¬plexitat del sistema universitari fa que haguem de treballar encara més en comú”. En aquest sentit, Giménez-Salinas ha afegit que vénen anys molt durs, particularment per als joves: “sou la generació més ben formada de la història, i això sempre serà un valor. Segurament no podreu reproduir el món en què heu nascut; no passa res, no tot era bo. En canvi, sou ecologistes perquè estimeu el medi ambient; valents, perquè no hi enteneu de fronteres; solidaris, perquè us impliqueu amb els problemes; imaginatius, perquè ja no podeu comprar-ho tot... Fins ara us criticàvem perquè dèiem que éreu apolítics, que res no us mobilitzava. Però heu demostrat que quan toca sí que sortiu al carrer, sí que hi enteneu en política. És clar que ara us critiquem perquè no ho feu ordenadament ni de la manera com ens agradaria...”.

Perfil biogràfic de Miquel Tresserras
Nascut l'11 de novembre de 1943 a Aiguafreda (Vallès Oriental) Tresserras és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i és doctor en Pedagogia per la ��������(URL). Ha estat professor catedràtic d'Història del Pensament Contemporani a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL (1993 –2011). Va estudiar a l’École des Hautes Études (Paris, Sorbonne) també va ser mestre d’ensenyament primari i mestre de català. De fet, des de 1961 ha impartit classes a Blanquerna fins a l’actualitat.

Després d’una llarga experiència com a professor en els camps de la pedagogia i la filosofia, l’any 1993 el doctor Miquel Tresserras Majó és nomenat degà de la nova Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL, càrrec que ocuparà fins l'1 d'abril passat quan va ser substituït pel doctor Josep Maria Carbonell. Durant aquest període no deixarà d’exercir la docència en cursos de postgrau d’aquesta i altres universitats [Facultat de Teologia de Barcelona, Institut de Ciències Religioses de Barcelona, Institut de Ciències Religioses de Vic, Universidad Pontificia de Salamanca, Escola Universitària de formació del professorat "Balmes" dels Estudis universitaris de Vic, Universitat Autònoma de Barcelona], i impartirà, de manera ininterrompuda, l’assignatura Història del Pensament Contemporani. Durant els 17 anys en què Miquel Tresserras ha estat degà de la Facultat s'han graduat 3.500 periodistes i publicitaris, una xifra que puja a més de 4.000 amb els graduats en màsters i postgraus.

Tresserras ha estat guardonat aquest mes de setembre amb la distinció Jaume Vicens Vives 2011 a la qualitat docent universitària, que des del 1996 reconeix la qualitat i l’excel·lència en aquest àmbit. El professor rebrà aquest guardó en reconeixement a la seva trajectòria acadèmica, d’excel·lència docent i investigadora com a professor catedràtic de la URL, i també pel seu importantíssim compromís i aposta com a degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL, durant els últims quasi divuit anys, per la qualitat i excel·lència docent del conjunt del claustre de professors i de la significada proposta formativa de la Facultat, en el marc de les ciències de la comunicació i el seu món professional. El guardó es lliurarà el pròxim 7 d'octubre.

Alhora, Tresserras ha escrit una trentena de publicacions, entre les quals destaquen: La Ciutat de Risc. El prodigi de la televisió i altres tecnologies (Trípodos, 2006); Wittgenstein, integritat i transcendència (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Col·lecció Serra d'Or, 2003) o L’Encontre estètic (Dèria Editors, Papers d’Estudi; núm.2, 1997).

Així mateix, Tresserras és membre del Patronat del Consell de la Informació de Catalunya, del Patronat de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura i del Patronat del Memorial Democràtic. També és membre del Jurat dels Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació des del 2005 fins ara. I és director de la Revista Trípodos des de març de 1996, membre del Jurat dels Premis d'Investigació de la Comunicació de Masses des de 1998, membre de la Junta del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, i membre del grup de recerca internacional Groupe Médiathec des de 1995.

Més informació:
Carles Targa
Cap del Gabinet del Rectorat i Comunicació
Universitat Ramon Llull
Tel. 93 602 22 06 / 600 017 346
targa@rectorat.url.edu
��